La paraula quiromassatge s’utilitza per a definir els estudis, d'àmbit privat impartits inicialment a Espanya i posteriorment en altres països de parla hispana, sobre l'art i la tècnica d'una determinada modalitat del massatge. Etimològicament procedeix de la unió de la veu grega "κιροσ" o sigui "quiros", que significa "mans" amb la veu "massatge". Així, quiromassatge significa literalment 'massatge amb les mans' diferenciant-lo així, del massatge amb aparells electro-mecànics.
La seva definició pràctica és: "El Quiromasaje és un mètode de valoració (mitjançant la palpació) i tractament manual aplicat sobre la coberta corporal i transmès per la pressió mecànica de les mans als diferents òrgans i teixits del cos humà que té, alhora, efectes reguladors sobre la sensació general d'energia, els estats d'ànim, el cansament i en general sobre el psiquisme. Segons la indicació i els objectius de tractament proposats es poden assolir efectes i accions precises".
Un dels primers registres de la paraula massatge i de la descripció del seu ús s'han trobat en uns textos provinents de l'Antiga Mesopotamia. Concretament en un llibre escrit en sumeri i acadio titulat "Mushu'o" ("massatges"). Segons estudis publicats a la fi de març de 2007 per Barbara Böck, filòloga del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), els antics sumeris practicaven massatges fa ja 4000 anys. I data l'inici documentat del tractament per massatge en aquesta època.
D'altra banda, l'acció de dur-se la mà i fregar o pressionar amb fermesa la zona adolorida és una resposta reflexe per alleujar el dolor o la tensió Podria considerar-se la forma més primària del massatge i, a aquest, com una de les primeres eines terapèutiques utilitzada per l'home per a comunicar-se i proporcionar-se un recurs natural contra el dolor. Tant és així, que és avui una pràctica arrelada a la cultura atàvica de tots els pobles i tradicions. La seva evolució ha anat paral·lela a la de la societat, adaptant-se a les característiques climàtiques i temperamentals de cada poble, fins a convertir-se en el sistema que avui coneixem per "tacte estructurat" i del que el quiromassatge en forma part.
La paraula quiromasatge (d'ara endavant QM) va ser utilitzada per primera vegada a Espanya pel Dr. Ferrándiz García (1893-1981), que va cursar estudis de naturopatía als Estats Units i a Suïssa, on es va formar amb el Dr. P. A. De Forest en el massatge tradicional europeu- l'enèrgic massatge suec sistematitzat per P. Henrik Ling (1776-1839). Ling, havia nascut a Suècia i va viatjar a la Xina i al seu retorn va importar diverses tècniques de massatge amb les quals va desenvolupar el sistema suec d'exercici i massatge, del que el quiromassatge és una adaptació.
No obstant això, la constància escrita de la pràctica professional del massatge en el nostre país és anterior a 1900. En aquesta època, els Doctors J. Solé i Forn i Joan Vendrell (dels Hospitals de la Santa Cruz i de La nostra Senyora del Sagrat Cor de Barcelona) van publicar una exhaustiva descripció de: "...els moviments tècnics que la mà ha d'efectuar per aplicar massatge...". I de les "...maniobres operatòries del massatge manual...", a les quals designen com:amassaments, friccions, pressions i vibracions especificant, així mateix, els objectius del massatge i les diferents tècniques de tractament. El seu tractament per a l'obstrucció intestinal mitjançant massatge, va ser molt útil i famós, així com el del massatge ginecológic, teràpia aquesta última reservada en l'actualitat per a la Osteopatía. En dates similars el Prof. Dr. Albert Hoffa (1859-1907) va perfeccionar les tècniques de massatge suec i va publicar en 1893, la seva obra "Tècnica de massatge" en el qual instrueix sobre els aspectes fonamentals i més clàssics de la tècnica.
La Primera Guerra Mundial (1914-18) va sembrar de desastre el món extingint a gran part de la seva població i amb ells a molts professionals entre els quals un gran nombre de massatgistes. Desgraciadament la pau va ser brutalment interrompuda de nou amb el cop d'estat i la sagnant Guerra Civil Espanyola (1936-39), així com la posterior i cruel Segona Guerra Mundial en la qual va morir al voltant del 2 per cent de la població mundial. L’exercici del massatge va sofrir importants alts i baixos.
Inicialment, el tractament per massatge es popularitza al demostrar els seus beneficis en la recuperació de multitud de lesionats i ferits de les guerres. Però va decaure de nou al popularitzar-se els instruments d'estimulació i rehabilitació electro-mecànics, i també per la falta de preparació científica i mèdica d'alguns massatgistes. Això va motivar els que van quedar després de les grans guerres i genocidis a instruir-se i a incorporar-se al camp de la relaxació, l'estètica i el món de l'esport, apartant-se, momentàniament, de la practica terapèutica popular.
En el nostre país, paral·lelament als treballs dels Dr. Solé i Forn, Vendrell, i els posteriors del Dr. Ferrándiz a Barcelona, cal sumar els del professor F.P.Carro a Lugo. Aquest últim va deixar exposat en el seu llibre una minuciosa anàlisi dels efectes fisiològics derivats de les maniobres de massatge i també planteja la necessitat de crear a Espanya una Escola de masoteràpia annexa a la Facultat de Medicina. Alhora dicta una norma: "dels resultats del massatge com a mitjà terapèutic, en depenen primer, de l'exactitud de la seva indicació en cada cas especial i segon la seva aplicació correcta".
El QM ha deixat enrere l'ús exclusiu de les maniobres clàssiques i ha integrat altres tècniques, principalment maniobres del massatge japonès, digitopuntura, del massatge sensitiu o de les tècniques miofasciales entre unes altres, complint així la tendència actual en el tractament manual: anar cap a l'ocupació de tècniques de massatge eclèctic (eclèctic o combinat).
En la pràctica el QM es basa en la utilització d'una combinació de moviments tècnics "semblants" als de pastar una massa per al pà, denominats maniobres d'Amasament; i d'uns altres que aporten un component de fricció, pressió, percussió, vibració, més l'ús de la cinesiteràpia passiva, adequada a cada situació: estiraments, mobilització articular, etc.
Aquests moviments serveixen tant per a tractar i prevenir malestar o dolències, com per a relaxar-se després d'un dia, una setmana... mesos... d'acumulació tensional. I es dirigeixen a alleujar o a fer desaparèixer la tensió muscular degudes a alteracions posturals, a tractar la falta de to muscular (p. ex.: després de llargs períodes al llit, després de la retirada d'una immobilització estricta com els venatges de guix), o per estats de tensió muscular hipertònica.
El massatge millora el funcionament de les articulacions, augmenta el reg sanguini i afavoreixen els moviments peristàltics del colon. A l'incrementar el drenatge de fluïds (linfa i sang) s'optimitza el funcionament dels òrgans i el transport d'oxígen a la sang. Així mateix, les maniobres de "bombament" afavoreixen el "efecte de rentat passiu" eliminant les substàncies residuals produïdes pel metabolisme muscular. D'una manera reflexe el massatge col·labora activament en la regulació i equilibri dels estats anímics.
Els beneficis del massatge han arribat fins als nostres dies evoluciónant des de les tècniques més simples per a proporcionar relaxació i afavorir el somni, fins al desenvolupament específic d'algunes de més complexes per a alleujar o eliminar dolències concretes del cos i/o l'organisme.
A continuació s'especifiquen els principals efectes:
Mecànics: fa referència a com les forces mecàniques relacionades amb cada maniobra afecten els teixits.
Fisiològics-higiènics: Proporciona major vigor a l’organisme o alleujar el cansament quan aquest estigui associat a la pràctica d'exercici físic o gimnàstiques suaus, i/o sauna, bany de vapor o bany turc, etc.
Preventius: es compleixen quan es localitza i delimita per palpació una zona tibant o amb possible lesió. A més a més del massatge s’aconsella combinar aquest, amb la pràctica d’exercici moderat per a fomentar el benestar i aconseguir així millorar els efectes del massatge. D’aquesta manera s´acompleixen vàries de les funcions del terapeuta manual: cuidar-prevenir, tractar i promoure la salut.
Terapèutics: millorar la funció circulatòria, recuperar la mobilitat restringida entre els teixits danyats, alleujar i/o reduir el dolor, o per a optimitzar la consciència sensorial. D'altra banda, en el moment en que el massatge proporciona suport humà, relaxació i benestar ajudant a la recuperació i al manteniment de la salut es converteix en un acte terapèutic.
Estètics-higiènics: al mobilitzar la pell es provoca un efecte mecànic d'arrossegament o neteja d'aquesta, eliminant així les cèl·lules descamatives. Quan el QM té per finalitat millorar l'aspecte extern de la persona eliminant els dipòsits de greix, retornant al múscul el seu to i relaxant el cansament, s’obtenen uns resultats higiènics ja que si eliminem el cansament a una persona sana es produeix un resultat estètic millor.
Esportius: quan s'efectua per a preparar a un esportista amb finalitat competitiva abans, durant i després de la pràctica de l’exercici.
Psicològics-anímicos: el contacte de la mà experimentada proporciona calma, seguretat i confort a la persona tractada i la relaxa, alhora que li regula i li alleuja la tensió psicofísica.
La combinació d'accions i efectes del QM generen una resposta sobre els diferents teixits i òrgans, així com canvis positius i equilibrants sobre els diferents estats d'ànim i d’energia de l´individu.
Podem afegir que la suma d'aquests efectes i accions del massatge activen la capacitat d'autocuració de l'organisme.
