Consisteix en la creença de que l'estimulació de certes terminacions nervioses localitzades en determinades parts del cos podrien originar respostes reflexes que, resultarien beneficioses per a alleujar certes dolències que acompanyen a les situacions de la malaltia.
Les terminacions nervioses que s'estimulen estan en la superfície corporal, és a dir, en la pell o en les mucoses i la seva excitació pot fer-se de nombroses maneres, entre les quals destaquen el frec o el massatge.
Ja a l'antiga Xina fa 4000 anys, es va observar que el massatge no sol influïa en la part del cos on s'aplicava sinó que hi havia una influència a nivell reflex sobre àrees corporals i òrgans molt distants. Aquesta observació va ser la base del naixement d'una nova teràpia manual, la Reflexologia.
Ja el segle XVI, hi ha evidència d'informes sobre el tractament d'òrgans interns mitjançant massatge i altres mètodes de massatge reflexos. Un informe sobre l'escultor Florentino Benvenuto Cellini (1500-1571), indica que va tractar estats de dolor agut mitjançant pressió sobre els dits dels peus.
A Amèrica, els "curanderos o chamanes" de les tribus d'indis aborígens utilitzaven la Reflexologia com a forma de tractament contra diverses malalties.
Tanmateix, la Reflexologia podal amb base científica es va gestar el segle XIX.
L'any 1913, el Dr. William Fitzgerald va observar que mitjançant pressions en diferents zones del cos podia realitzar operacions de nas i coll reemplaçant l'ús d'anestèsics d'aquella època.
Així, Fitzgerald basant-se en coneixements anatòmics desenvolupa la teoria de que el cos està recorregut longitudinalment per deu línies energètiques (comparables als meridians utilitzats en acupuntura o fins i tot als dermatomes utilitzats en la nostra pràctica), el recorregut de les quals va des de la punta dels dits del peu fins al cap. A la vegada aquestes línies són dividides en tres trams transversals permetent-nos establir la posició del cos i òrgans als peus.
Més tard, una massatgista americana, anomenada Eunice Ingham, va considerar als peus com un dibuix disminuït del cos en la seva totalitat i va traslladar les zones corporals de Fitzgerald. A més va desenvolupar tècniques de tractament especials per a cada zona reflexa.
Amb això, aquesta teràpia va adquirir una base sòlida la qual més tard, consideraria com a factor important, la morfologia de cada peu en l’aparició de certs trastorns.
La Reflexología promou la salut en les diferents etapes del desenvolupament de la persona: embarassades, bebés, mares recents, nens, adults i gent gran.
És una tècnica natural preventiva.
La prevenció de la salut és l'acte més important que podem fer per a mantenir-nos sans devant dels perills del món en què vivim ( estrès, fatiga, additius químics en els aliments, aire contaminat, etc). Solament quan el cos i la ment estan ben equilibrats es mostra bona salut i les defensas adequades davant la malaltia.
Equilibra a la totalitat del sistema.
És a dir, a través de l'estimulació de les diferent zones reflexes del peu, acompanya el procés d'autorregulació o homeòstasi que significa proveir-se d'un estat d'equilibri dinàmic. Perquè el cos tingui salut, cadascuna de les seves parts ha de treballar solidàriament amb les altres.
Redueix l'estrès.
Quan no dominem l'estrès baixen les defenses de l'organisme i ens fem mes susceptibles a les molèsties físiques, emocionals i a la malaltia. Mèdicament s'ha estimat que el 75% de totes les malalties tenen el seu origen en l'estrès o que estan relacionades amb ell.
Ajuda a aconseguir una profunda relaxació.
Ajudant al cos a trobar el seu equilibri i contribuint a que el fluxe d'energia circuli novament al llarg de tot l'Ésser.
Pot aplicar-se a moltes malalties o desequilibris, tant aguts com crònics.
Entre d’altres, millora la circulació, les sobrecàrregues musculars, contractures, molèsties digestives, dolors articulars, els trastorns linfàtics, els mals de cap de diferents tipus i causes, els refredats, les congestions i col·labora en l'eliminació d'impureses i toxines del cos, revitalitza l'energia, etc.
La Reflexología pot combinar-se amb tots i cadascun dels mètodes mèdico-terapèutics , és a dir, és una excel·lent companya d'altres disciplines.
